La ratafia que no mor mai
Hi ha receptes que sobreviuen al temps perquè algú les guarda. D’altres ho fan perquè algú decideix tornar-les a fer. Maimoris, la gran novetat de la 45a Festa de la Ratafia, neix precisament d’aquí: d’una recepta escrita fa gairebé dos segles, recuperada per tornar a omplir copes i continuar una història que hagués pogut quedar enterrada.
L’origen ens porta fins a Francesc Rosquellas i el seu receptari de 1842, una de les grans peces del patrimoni ratafiaire colomenc. Entre les seves fórmules hi apareix un licor elaborat amb anisat, sucre roig, matafaluga, coriandre, grana d’angèlica, nou moscada, comí, fonoll, canyella i llimona. La preparació indicava barrejar-ho tot, remenar-ho cada dia i deixar passar nou dies abans de tenir el licor a punt.
És aquesta recepta antiga la que inspira la nova ratafia dels 45 anys de la Festa. Una Maimoris que recupera aquell perfil amb una base de ratafia i ingredients que juguen entre els cítrics, els anisats, l’amargor i les notes més càlides i especiades. Però la novetat no mira només cap al 1842. Mira, sobretot, cap endavant.
Llarga vida als qui comparteixen
El nom ja dona moltes pistes. Maimoris. Mai moris. Una invocació més que una promesa. Perquè aquesta no és pas una poció miraculosa per viure eternament. La seva idea de llarga vida és una altra, la de les coses que perduren perquè es transmeten.
I poques begudes expliquen millor aquesta idea que la ratafia. Fer-ne vol dir acceptar el temps, esperar el moment de collir, macerar les plantes, deixar reposar el licor i tenir paciència. Les herbes es transformen, l’alcohol conserva i, al final, una part d’aquell paisatge queda tancada dins l’ampolla esperant el moment de tornar a sortir.
Però perquè una ratafia sigui realment immortal falta un últim ingredient: compartir-la. Obrir l’ampolla. Omplir les copes. Ensenyar una recepta. Explicar d’on ve. Fer-ne una altra l’any següent. El gest es repeteix i així el coneixement passa de mà en mà, de sobretaula en sobretaula, d’avis a nets i de mestres ratafiaires a nous aprenents.
D’aquí neix també el lema que acompanyarà Maimoris: “Llarga vida als qui comparteixen”. Un brindis pels qui hi eren, pels qui hi som i pels qui vindran.
Una recepta de 1842 per celebrar 45 anys
Maimoris arriba en un aniversari que convida especialment a mirar enrere. 45 anys de Festa de la Ratafia són 45 anys de concursos, receptes, herbes collides, ampolles guardades, secrets explicats (alguns més que d’altres) i milers de brindis.
La nova ratafia vol condensar tot aquest fil invisible en una ampolla. No es tracta de congelar una tradició, sinó de fer exactament el contrari: mantenir-la viva fent-la circular. Perquè allò que queda quiet acaba desapareixent; allò que es comparteix té moltes més possibilitats de continuar.
Potser aquesta és, al capdavall, la fórmula de l’autèntic elixir de llarga vida. La ratafia mai mor, passa de mà en mà.
Maimoris. Pels que hi eren. Pels que hi som. Pels que vindran.