Una ratafia feta a 10.600 quilòmetres de Santa Coloma

La història comença amb unes nous verdes i acaba, de moment, amb una ratafia feta a l’altra punta del món. Daisuke Igarashi és pagès a Tsuruoka, al nord del Japó, i aquest any ha incorporat la ratafia a les elaboracions que neixen del seu territori.

Igarashi no és un pagès qualsevol. És la divuitena generació d’una família que fa prop de quatre segles que treballa la terra. Cultiva arròs, caquis de Shōnai, verdures i varietats tradicionals, recol·lecta plantes silvestres i treballa per conservar un coneixement agrícola que ha anat passant de generació en generació. Una filosofia que, encara que tinguem a milers de quilòmetres de Santa Coloma, té molts punts de contacte amb la cultura ratafiaire.

La connexió amb nosaltres va començar quan la Confraria preparava, conjuntament amb el Casal Català de Tòquio, un taller de ratafia al Japó. Calien nous verdes i la recerca els va portar fins a Igarashi, que ja les cultivava i comercialitzava per elaborar nocino i nocello, dos licors italians fets també a partir d’aquest fruit. El que havia de ser una compra de nous va acabar convertint-se en un intercanvi de coneixements.

La Confraria li va explicar què és la ratafia, què representa a casa nostra i com s’elabora, i li va compartir una recepta. Igarashi la va portar al seu territori, als seus ingredients i a la seva manera de fer. I d’aquí n’ha sortit una ratafia japonesa.

Nous verdes i plantes macerant per elaborar ratafia al Japó

Però la història encara té un viatge de tornada. Aquest any, Igarashi ha enviat la seva ratafia des de Tsuruoka per participar en el 45è Concurs de Ratafies Casolanes de Santa Coloma. La recepta que va viatjar fins al Japó tornarà, transformada, dins d’una ampolla.

I encara podrem conèixer millor el seu protagonista. Dissabte 7 de novembre, a les 9.30 h, a la Casa de la Paraula, la Confraria es connectarà online amb Daisuke Igarashi per parlar de la terra que treballa, les nous verdes, el nocino i aquesta insòlita aventura ratafiaire.

De Santa Coloma a Tsuruoka i de Tsuruoka a Santa Coloma. Més de 10.000 quilòmetres separen els dos territoris, però han calgut només unes nous verdes i una recepta compartida per acostar-los.