La ratafia deixa empremta al cartell

Hi ha cartells que expliquen una festa i n’hi ha que estan fets de la mateixa festa, com el d’aquest any. És obra de Neus Pagès, Anna Selga i Víctor Garcia i neix, literalment, de les empremtes que deixen les plantes de la ratafia.

El punt de partida és un element ben senzill, com el drap de fil que, juntament amb el tap de suro, protegeix la boca de les tradicionals garrafes de vidre durant la maceració. Amb el temps, el teixit s’impregna d’olors, essències i colors. La ratafia hi deixa la seva marca.

A partir d’aquesta idea, s’han extret tintures de plantes vinculades a la ratafia i s’han aplicat directament sobre una tela mitjançant estampació botànica. Són, doncs, les mateixes plantes les que construeixen les formes, els colors i les marques del cartell. No és una representació literal de la ratafia, sinó que n’és una empremta.

La proposta continua, així, el camí creatiu dels darrers anys. El 2023, Elsa Batallé va treballar amb tint de nou verda i, el 2024, Sara Torras va recórrer a la cianotípia botànica. Tècniques diferents amb un mateix esperit, el de deixar que les plantes, els materials naturals i els processos artesanals també formin part de la imatge de la Festa.

I l’empremta del cartell és també una metàfora del que passa cada novembre. Durant quatre dies, Santa Coloma s’impregna d’herbes i espècies, música, brindis, converses, retrobaments i ratafia. Després la Festa s’acaba, però alguna cosa ens n’emportem.

O no és veritat que la Festa de la Ratafia deixa empremta en les persones? I precisament són les persones les que fan que aquesta empremta continuï viva.