Ara que arriba la temporada de fer ratafia volem compartir amb vosaltres algunes reflexions per si us semblen interessants a l’hora de preparar la vostra. Actualment tendim a buscar solucions que ens permetin fer una ratafia de forma ràpid, fàcil i sense gaire esforç. La ratafia és ofereix una molt bona oportunitat per aturar-nos una mica, veure i conèixer el nostre entorn i fer-nos algunes preguntes: què m’agrada de fer ratafia? Per què faig ratafia? Què hi ha al meu entorn?…
1.- Escollir bé l’aiguardent.
L’aiguardent és un dels ingredients més importants, és la base la qual la resta d’ingredients deixaran la seva essència. Sabem de què està fet (cereal, raïm..)? D’on ve? Està refinat o no? Si és un dels preparats tipus “crema anisada” sabem quina quantitat de sucre porta? I d’essència d’anís? Ens agrada tan dolç i anisat? Nosaltres proposem de fer-ho amb holandes de vi (doble destil·lat de raïm) o si no el trobem amb alcohol neutre sense sucre ni anís, ja li posarem nosaltres al nostre gust. Des que va desaparèixer la producció d’aiguardents i els anisats van ser una opció fàcil per a fer ratafia, les ratafies han quedat molt marcades al nostre paladar com a un licor amb una base alcohòlica poc rica, dolç i anisat.
2.- Conèixer i escollir les herbes que utilitzarem
Les herbes estan al nostre voltant però no les veiem. Podem recollir algunes herbes de la nostra jardinera, altres del parc proper, o de camí en pujar a l’ermita, del bosc proper, les podem demanar al veí o anar a ca l’herbolari… Veure, tocar, olorar, tastar les herbes que tenim al nostre entorn per saber si ens agraden, què hi aporten a la ratafia. La ratafia pot esdevenir una representació del paisatge i el caràcter de la persona posats en una copa. El món de les herbes i les plantes és immens i apassionant!
3.- Fes la teva recepta, segons el que t’agradi!
Hi ha tantes receptes (o més) com persones que fan ratafia; la ratafia és una beguda d’autor i això s’ha de notar en la teva ratafia! Tu també tens la teva recepta, aquella combinació que més t’agrada. Els ratafiaires aprenen o hereten la recepta d’algun familiar o conegut i modifiquen allò que a ells els agrada més. No tinguem por a fer canvis, a innovar a provar coses noves. Les receptes ens serveixen com a guia, per tal que no es perdi la tradició, però no és una llista sagrada. Però la nou verda és l’ingredient indispensable per fer ratafia catalana. Si no en porta també es pot dir ratafia, com moltes altes combinacions d’ingredients i aiguardent que hi ha a casa nostra: ratafia de magnòlia, de cirerres… Però no importa tant el nom de com li diem, si no el que hi posem (a França i altres llocs en diuen ratafia d’una beguda que no s’assembla a la nostra i a altres llocs a ratafia igual que la nostra li diuen diferent).
Per acabar, dir-te que a dins la ratafia hi posem molt més que ingredients, alguns hi posem records, expectatives, sensacions… Hi ha una litúrgia associada, cultural i ancestral. Alguns fem ratafia per fer una activitat amb amics (sortir a collir herbes, posar els ingredients, tastar-la en una bona sobretaula…), altres ho fan per seguir una tradició familiar o de país, d’altres perquè els apassiona el bosc, d’altres perquè els agraden els licors, per regalar, per convidar…
La ratafia ens dona l’oportunitat de conèixer-nos millor, relacionar-nos amb l’entorn, de fer servir l’instint, per posar consciència i de fer-ho amb llibertat amb el que més ens agradi.
Visca la Ratafia!